20 set. Proposta d’infraestructura de recàrrega Semi- pública
Donada la necessitat present i futura a mig i llarg termini d’infraestructura de recàrrega de VE. Existeix un gran potencial per a la instal·lació de l’esmentada infraestructura als pàrquings de les grans superfícies comercials.
Dintre d’aquests pàrquings semi-públics es poden establir diversos models de negoci:
- En primer lloc, un model de negoci en el que s’hagi de pagar per la recàrrega.
- En segon lloc, el model pel qual no s’hagi de pagar, i per tant, el client o usuari del VE, podrà carregar sense necessitat de realitzar el pagament per la recàrrega, sense cap mena d’identificació.
En les dues possibilitats, s’incorpora un poste, o en el seu defecte una Wallbox (en funció de la ubicació del punt de recàrrega en el pàrquing: interior o exterior), amb dos preses tipo 2 (mode 3 IEC 61851).
En funció de la decisió del responsable de la infraestructura, els sistemes de recàrrega podrien incloure comunicacions, podent ser aquestes inalàmbriques o bé cablades, tot això pel control, encara que sigui del simple “Status” del poste (estat de càrrega, funcionament, disponibilitat, o inclús l’estat de les proteccions elèctriques, etc), de la facturació per part del responsable de les preses, o bé, si està cedit a algun “Back Office”, que el gestiona de forma remota pel protocol OCPP.
En aquest cas, s’hauria d’incorporar un Sistema d’acreditació per mitjà de tarjeta RFID (Radio-Frequency Identification) o protocol NFC (Near-Field Communication) de telefonia móvil, en cas que es volgués restringir l’accés només als clients acreditats (sempre que el pàrquing pugui estar en llocs on l’accés pugui ser compartit; grans superfícies comercials on s’estableixin botigues, zones d’esbarjo i restauració, etc., en el mateix lloc). També, es podria incorporar un sistema de pagament per Visa, ja sigui convencional o de tipus “contactless”.
La segon proposta és per pàrquings amb accés restringit, on exclusivament existeixi l’esmentat centre comercial (ex.:IKEA, Decathlon), on el pàrquing és exclusiu pels client (no compartit amb altre botiga), en el qual, només podran accedir els usuaris del centre comercial.
En aquest cas, es molt probable que no sigui necessari l’acreditació per part de l’usuari, degut a que en la majoria dels casos, no serà necessari la realització de cap pagament, per tant, no es necessari comunicacions. Per tant, es un sistema de recàrrega en el qual el client només connecta i carrega. Evidentment, això ho hauria de decidir el responsable de la infraestructura.
En tots dos casos, s’instal·laran postes que puguin carregar simultàniament en les dues preses, cadascuna d’elles a la mateixa potència, en principi a 7,4 kW en monofàsica, però també oberts a sistemes trifàsics de 22 kW (degut a que alguns models com Tesla o BMW i3 podencarregar en trifàsica).
En alguns casos, el gestor d’infraestructura de càrrega pot estar interessat que el client passi el major temps possible en el centre comercial o botiga, per tant, la potència de les preses, no pot excedir de 22 kW, per poder realitzar carregues lentes.
En termes de característiques tècniques a disposar en els carregadors, hauran de col·locar-se proteccions elèctriques per sobre corrent i fuites de corrent (proteccions per fuites de corrent tipus B, per la component contínua de les bateries dels VE, o en el seu defecte tipus A superinmunitzats), també es necessari les proteccions a la maniobra del poste. Les proteccions per sobre tensions es podran instal·lar, però de forma opcional, encara que seria
molt recomanable.
La normativa ITC BT 52, no és clara en la qüestió de l’obligatorietat de les proteccions al que respecta a aquestes des del punt de càrrega fins el VE, per tant, existeix un buit legal. Es a dir, no és clara la obligatorietat de la instal·lació de sistemes de protecció en el propi carregador (encara que és totalment recomanable que s’instal·lin les esmentades proteccions en el punt de recàrrega).
Com a cas particular, en cas de comunicacions en el punt de càrrega, es poden instal·lar sistemes de protecció amb activació remota, o en el seu defecte, disposar de proteccions autorrearmables.
En dependència de les exigències, es poden disposar de sistemes de detecció de contactor enclavat, requisits que demanden algunes marques com Renault o Nissan, encara que la norma internacional (IEC 61851) no ho exigeix.
Cal notar: en aquest cas, no es podrien utilitzar proteccions de tipus rearmables remotament ni autorrearmables (al menys per indicacions dels fabricants Nissan i Renault).
L’accés a les preses podria estar mínimament protegit, però en qualsevol cas, no seria una exigència com es el cas de la normativa a França. La qual requereix que les preses estiguin completament tapades i no accessibles fins que no es disposa de l’autorització per l’ús del carregador a l’usuari del VE.
A nivell estètic i visual, es disposarà d’una barra de LEDs per indicar l’estat de cada presa del carregador, si es possible que doni la volta sencera a tot el poste per poder saber l’estat en tot moment (ocupat, disponible, etc.), des de tots els punts. Des del meu punt de vista personal, no s’inclouria display, si que seria recomanable l’ús d’una aplicació mòbil per wireless o Bluetooth per poder comunicar-se amb el poste.
En el cas de ser un poste de comunicacions, es podria integrar un sistema de detecció de plaça. Si la plaça de pàrquing l’ocupa un vehicle que no està carregant, tot això per poder realitzar accions, de tipus sancionador, per no ocupar una plaça de pàrquing amb carregador per un cotxe que no ha de carregar.
El nombre de postes a instal·lar serà una decisió del gestor de la infraestructura de càrrega. Encara que si es recomanable deixar una instal·lació elèctrica, i si es possible de comunicacions, preparada per possibles ampliacions del nombre de postes en el futur, tot això, per disminuir la inversió del cablejats, aparellatge i inclús la possible ampliació del terme de potència de la factura elèctrica.
Si en el futur, el nombre de punts de càrrega és important, en termes de consum elèctric, una vegada s’hagi dimensionat la instal·lació elèctrica, s’haurà de realitzar el control del consum dels sistemes de càrrega. Serà necessari controlar els VE que han de carregar per no haver de patir talls de les proteccions per sobre càrregues, i no haver d’incrementar la potència de l’escomesa o la pròpia instal·lació elèctrica (encariment el preu de la instal·lació).
Recentment, AENOR ha publicat la norma UNE 0048:2017, per la gestió de les proteccions en emplaçaments amb múltiples carregadors, on l’efecte de carregar un determinat nombre de VE al mateix temps pot produir l’activació de les proteccions magnetotèrmiques, i en conseqüència, interrompre la càrrega.
Cal notar:
La infraestructura de càrrega ha de cumplir amb els requisits que indica la normativa:
- Normativa estatal, la Instrucció Tècnica Complemetaria en Baixa Tensió ITC BT 52,
- Normativa internacional, la IEC 61851-22 per càrrega AC, en termes de proteccions IK i IP, compatibilitat electromagnètica, rang de temperatura de treball i humitat relativa, i el reste de requeriments que contempla la norma.
- Cumplir amb els requeriments de la norma IEC 62196 sobre els connectors dels sistemes de càrrega de VE.
- Ser compatible amb el sistema de monitorització i control remot seguint el protocol OCPP.
- A més, en el cas de múltiples carregadors que poden carregar de forma simultànea, i connectats a la mateixa escomesa, hauran de considerar la norma UNE 0048:2017.
Javier Sánchez Ríos – Consultor eMobility
JSR – Consulting